ABELCIR, a més de construir amb els sistemes tradicionals, ha apostat per l’arquitectura modular, que en un disseny modular té com a objectiu aconseguir un sistema estructural, flexible i acoblable en múltiples opcions, basat en un conjunt de peces de mides iguals o proporcionals, amb un procés constructiu industrialitzat que racionalitzi al màxim els costos d’execució, que inclogui controls de qualitat molt més exhaustius que assegurin l’eficiència per la seva execució al taller i que pugui incorporar tecnologia cada cop més sofisticada per a comportaments d’autosuficiència energètica i reduccions en el temps d’execució per sota del 50 %.
Una construcció més industrialitzada i modular permetria, a més a més, gestionar d’una manera més eficaç els residus i la reintroducció de materials reciclats i pensar en un procés més integrat de construcció.
Repassant la història contemporània recent de l’arquitectura modular, trobem antecedents històrics de dissenys com ara la Maison de Verre de Pierre Charreau, la Casa d’Alumini de Jean Prouvé, la Farnsworth House de Mies van der Rohe, l’habitatge dels Eames, les construccions a New Canaan de Philip Johnson, la Dymaxion de Buckminster Fuller, les Yankee Barn Homes d’E. Haslin i les Case Study de Marcel Breuer.
Totes aquestes construccions han entrat a la història de l’arquitectura per la seva innovació. Tanmateix, al segle xxi encara tenim pendent el repte de produir una veritable indústria de la construcció, que faci el salt de construir a fabricar i que aporti una gran eficiència a tots els nivells.
Fabricar significa repetir processos i aprendre’n, provar i comparar, registrar aquestes millores i tornar-les a introduir en la cadena de valor d’un projecte arquitectònic. Això és reconèixer la importància de la R+D+I i, per fer-ho, es requereix un concepte industrial clau: la modularitat.
